
Quan la pluja cau i ja no puc sentir la teva presència és quan m'adon de quant t'he estimat. És quan la teva mirada se'm clava al cor i no puc deixar de pensar que les segones oportunitats a vegades sí que mereixen la pena. Amb un adéu als llavis m'acost al teu somriure per dir-te que ets una d'aquestes persones que m'ha deixat el cor despullat...
Marisol
Marisol
No hay comentarios:
Publicar un comentario